NOTA: Les referències a totes les marques que apareixen a continuació són fruit de la meva experiència i elecció personal. En cap cas han estat influenciades per acords econòmics o comercials.

 

No entraré en comparacions ni anàlisis tècniques de material perquè ja hi ha molts professionals que ho han fet de forma molt detallada. Només dir que l'elecció de la càmera/sistema/marca dependrà de la pròpia experiència i metodologia de treball, i el que a mi em va perfecte potser no s'adapta a les necessitats de les altres persones. Es tracta de trobar la sintonia amb l'aparell per poder-lo aprofitar al màxim i així expressar també totes les nostres capacitats creatives.

Vaig començar a fer fotografies directament amb una rèflex que em va deixar el meu oncle, una Minolta srT101, però el visor era tan fosc que sempre em semblava de nit. Quan el meu pare va comprar una Pentax mx vaig veure la llum, literalment, i la seva lleugeresa em va enamorar. Durant anys l'únic objectiu va ser un meravellós 50mm f1.4 amb el que vaig anar arreu. Amb el primer sou vaig autoregalar-me una Pentax super A i un petit zoom 35-70 per tenir més versatilitat, però quan vaig planificar el primer viatge als Alps vaig canviar a una càmera autofocus i vaig escollir una Nikon F601.

Tot i que també he fet servir Canon per feina, ja no he canviat de marca i he provat quasi tots els models Nikon que han sortit al mercat, nous o de segona mà, intentant trobar l'eina ideal. Em vaig enamorar de la mítica Fm2 durant la primera expedició a l'Himàlaia i segueixo considerant la F6 la millor càmera a carret que he tingut mai, i amb diferència.

En l'apartat digital vaig tenir l'oportunitat de provar des de la D200 a la caríssima D3X, però res em va convèncer fins que va sortir la (incompresa) Nikon Df, curiosament l'única sense número en el nom.

El meu equip actual està compost de dos cossos amb diferents grups d'objectius per situacions diferents. La primera Df l'utilitzo en les sortides alpinístiques, porta un 24mm f1.8G i està protegida amb una funda impermeable Peak Design. De la mateixa marca utilitzo l'atac Capture V3 per enganxar-la a la motxilla. Com a teleobjectiu disparo amb un 75-150 serie E (d'enfocament manual) o un 70-300 autofocus.

L'altre cos viatja amb una petita empunyadura per augmentar l'ergonomia, un 50mm f1.8G o un 28mm f1.8G i l'utilitzo en els reportatges socials i viatges "tranquils".

Estic encantat amb alguns objectius d'enfocament manual que munto sempre que puc: un nikon 105mm f2.5 de fa trenta anys o els moderns Zeiss Milvus 18mm, 21mm, 50mm makro i 135mm, encara que el seu pes no em deixa indiferent.

Com a flaix tinc un potent nikon SB-700 però m'agrada molt més portar el petit SB-300, que de vegades faig servir separat de la càmera amb un cable SC-17.

He provat i comprat trípodes estables de Manfrotto i Gitzo però al final m'he quedat amb un Benro en carboni, un bon equilibri entre tots dos. Per les sortides on la lleugeresa és fonamental carrego un petit Manfrotto de sobretaula que em salva quasi totes les situacions complicades.

Pels filtres també utilitzo Benro (quan munto els objectius Zeiss) però el meu neutre degradat predilecte segueix sent el Singh Ray original, lleuger i amb el suport Cokin P, petit i econòmic. Els polaritzadors són B&W slim quan vaig a la muntanya, per qualitat però també per una qüestió de pes.

Quan es tracta de netejar el material utilitzo l’equip de la Zeiss, perfecte fins i tot per les taques més rebels de les lents dels objectius.

Per guardar el material a casa utilitzo una bossa fotogràfica Lowepro Omni Trekker Extreme amb maleta rígida impermeable i a prova de cops, però quan surto canvio registre i agafo la bossa/motxilla que s'adapta a les necessitats del viatge o l'activitat, sempre de la marca Patagonia.

 

Normalment facturo una bossa de 15/20 kg i porto a cabina una motxilla de 25 litres amb el material fotogràfic (fins a dos cossos de càmera, tres objectius, flaix i trípode petits, l’ordinador, discs durs, auriculars i un necesser). Dins l'equipatge per embarcar hi poso una bossa a bandolera de 12 litres (Black Hole Mini Messenger) que trec quan estic a destinació per voltar amb el mínim material (documents, diners, una jaqueta ultra lleugera i una petita funda amb quatre coses bàsiques però imprescindibles: bateries i targetes de memòria, el flaix petit i el cable d’extensió). A l'interior de la bossa gran hi poso altres bosses més petites de colors i mides.

 Tots els drets reservats 2020 © Jordi Ferrando i Arrufat

  • Instagram