A l'hivern, Noruega és una terra dura, freda i sovint blanca. Durant molts dies el sol no té forces per visitar-la, però és en aquells moments que l'ambient es torna màgic.

​

És una època d'albades i capvespres permanents, amb llums rosades al cel i a les aigües, que sovint són també gel. Un època per descobrir la cara oculta de la terra, quan la foscor il·lumina el món.

​

Islàndia és la força de la Naturalesa en estat pur, és una terra on tot canvia, tot es mou i tot creix. I és molt més que un seguit d'imatges fantàstiques. És, sobretot, un viatge a l'origen de les forces ancestrals del planeta on vivim, que però ens oblidat de cuidar.

Un lloc meravellós, variat com a pocs i potent com cap, que mereix una primera visita circular per a descobrir tota la riquesa que pot oferir la gènesi del món.

​

Les Dolomites són unes muntanyes màgiques; la seva composició geològica les rendeix úniques i, amb la llum justa, les seves parets es tenyeixen de colors sorprenents que fan les delícies dels amants de la natura.

Una màgia que es manifesta en tota la seva esplendor quan es recorren alguns dels fàcils senders de la regió i es fa una pausa als refugis on descansar i assaborir, amb tota comoditat, els capvespres i la cordialitat d'aquesta regió.

Tornarem per dotzè any consecutiu al carnaval de Venècia, la ciutat de la llacuna, on màscares i disfresses omplen els carrerons a la recerca del millor lloc per a posar.

Festa i animació, però també racons tranquils en una Venècia autèntica i llunyana del turisme, on tindrem l'oportunitat de visitar les illes i els artesans que han fet famós aquest indret únic.

Tothom ha sentit parlar de la Toscana i l'imaginari col·lectiu l'ha transformat, amb raó, en un paradís cultural, gastronòmic i paisatgístic.

Molts racons d'aquesta regió són patrimoni de la humanitat per la UNESCO i només cal deixar-se portar per una carretera enmig dels camps per trobar un angle perdut o una persona amable amb qui conversar i passar la jornada.

​

​

El País Basc és petit, però concentrat. En pocs kilòmetres es poden trobar boscos frondosos de faigs, reserves naturals d'aigües calmes i costes retallades amb un mar potent.

​

I en el mateix territori conviuen també pobles antics, fars aïllats, camps de conreu i una capital, Bilbao, que és cada vegada més cosmopolita, internacional i variada sense perdre mai aquell caràcter industrial que la va fer coneguda i respectada arreu.

Sicília, l'illa més gran de la Mediterrània podria ser considerat més aviat un continent. Per varietat de paisatges, d'arquitectures, de gastronomies i de gent.

I la millor forma de conèixer una part d'aquesta riquesa és moure's a la recerca dels indrets més característics, però buscant també aquells racons poc freqüentats  on es troba l'essència més pura d'aquesta terra única.​

Suïssa és sinònim de muntanyes, altes i belles, difícils i fascinadores. L'imaginari col·lectiu ha fet d'aquest país una indret de cims inviolables, neus permanents, prats idl·lics, vaques i formatges.

​

Però entre tots aquests tòpics hi ha molt més per descobrir: valls on les cascades cauen sobre les mateixes cases dels pobles, llacs amb les faldes plenes de vinyes o ciutats medievals on es respira encara un ambient d'altres temps.

El Nepal és un país lligat a les seves muntanyes, les més altes del planeta. Tot depèn d'elles, des de les pluges monsòniques a l'economia dels seus habitants.

​

A l'ombra d'aquests gegants han crescut civilitzacions i cultures que encara ara passegen pels seus camins i veneren els seus déus, amables o cruels com la seva gran casa, l'Himàlaia, on tot és immens, imprevisible, magnífic i fora de l'escala humana.